El Compte d'Explotació

El COMPTE DE RESULTATS o COMPTE D'EXPLOTACIÓ o ESTAT DE PÈRDUES I GUANYS té com objectiu mostrar els resultats obtinguts per la nostra activitat econòmica en un període de temps determinat. Amb caràcter general, en comptabilitat, s'aplica el que es denomina el PRINCIPI DE MERITACIÓ: un ingrés es registra en la comptabilitat d'una empresa quan neix un dret a favor de la mateixa que implica una entrada de diners. Una despesa es registra en la comptabilitat d'una empresa en el moment en què comprem el bé (data factura) i no en el moment en què el paguem.

Per elaborar el compte de resultats cal conèixer primer els INGRESSOS de l'empresa. En el cas d'una consulta dental podríem considerar els ingressos com aquella quantitat produïda o bé aquella quantitat cobrada. La quantitat produïda es igual a la quantitat cobrada més uns diners que els pacients ens deuen sempre que no en paguin alguns o tots, per avançat. Suposem que consignem en l'apartat INGRESSOS el cobrat.

A aquesta quantitat li restem les DESPESES VARIABLES. En el cas d'una consulta dental, les despeses variables estan formades generalment per: MATERIAL FUNGIBLE, DESPESES DE TALLER PROTÈSIC i HONORARIS (primes de producció a les auxiliars, col·laboradors, etc.). El resultat és el MARGE BRUT.

INGRESSOS - DESPESES VARIABLES (FV) = MARGE BRUT

En una tenda que venguin únicament peres, els ingressos serien el cobrat als qui entren a comprar aquestes peres i les despeses variables el que ens costen aquestes mateixes peres en un majorista de fruites. Si el marge brut és negatiu com més en venguem més perdrem i el negoci no anirà bé.

Al marge brut cal restar-li les DESPESES FIXES. El resultat és el que es denomina en anglès EBITDA que són les inicials d'EARNINGS (Beneficis); BEFORE (Abans de); INTERESTS (Interessos); TAXES (Imposats); DEPRECIATION (Depreciació); AMORTIZATION (Amortitzacions). A aquest benefici brut EBITDA li restem les despeses financeres (interessos que paguem al banc, comissions que ens cobra, descomptes per pagament amb targeta, etc.) i les amortitzacions i obtenim el BENEFICI ABANS D'IMPOSTOS.

MARGE BRUT - DESPESES FIXES = EBITDA

EBITDA - DESPESES FINANCERES - AMORTITZACIONS = BENEFICI ABANS D'IMPOSTOS

Si al BENEFICI ABANS D'IMPOSTOS li restem el que paguem d'impostos obtenim el BENEFICI NET.

En el cas d'una consulta dental els impostos seran majoritàriament l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF). Sent aquest un impost personal que grava el que el professional guanya però no els beneficis de la clínica dental encara que formin part de la seva renda personal, és millor no considerar-ho o imputar-lo en el compte de resultats a l'activitat econòmica de la clínica dental.

D'una manera resumida:

+ INGRESSOS

- DESPESES VARIABLES

= MARGE BRUT

- DESPESES FIXES

- DESPESES FINANCERES

- AMORTITZACIONS


= BENEFICI NET

Amb el COMPTE DE RESULTATS coneixerem el RESULTAT ECONÒMIC DEL PERÍODE ESTUDIAT EN FORMA DE PÈRDUES I GUANYS I la SEVA QUANTIFICACIÓ, el qual ens permetrà entre altres coses i a part de l'anterior, comparar amb altres períodes de temps anteriors de la mateixa mida i aplicant els mateixos criteris comptables.

És evident que si el RESULTAT o BENEFICI és, en resum, la resta dels ingressos menys les despeses, si volem tenir millors resultats o el que és el mateix, majors beneficis, no ens queda més remei que augmentar els ingressos, disminuir les despeses o ambdues coses alhora.

Les despeses

Una despesa es defineix com l'adquisició d'un bé o servei que origina un deute contra l'empresa. És important registrar les despeses per poder analitzar-los posteriorment. Cada despesa es classifica atenent a tres categories:

1. Pel TIPUS DE DESPESA
2. Per la CATEGORIA DE PRODUCCIÓ
3. Per la CATEGORIA DE DESPESA

Referent al TIPUS DE DESPESA, les despeses poden classificar-se en:

1. Oficials, en blanc o tipus A. Són aquells en els quals hi ha constància documental i són, per tant, susceptibles de ser investigats per la Hisenda Pública.
2. No oficials, en negre o tipus B. Són aquells en els quals no hi ha constància documental o si existeix, és difícils o poc possibles en cas d'evidenciar, i per tant difícilment no poden ser investigats per la Hisenda Pública.

Aquesta classificació incumbeix únicament a una petita minoria de professionals que persegueixen enganyar al fisc i no a la gran majoria que declaren tots els seus ingressos i despeses i que compleixen amb la seva obligació de contribuents i ciutadans honrats. La classificació de les despeses en aquestes dues categories obliga a portar una comptabilitat paral·lela no oficial i complica l'anàlisi.

Cada despesa pot atribuir-se a una diferent CATEGORIA DE PRODUCCIÓ. Les categories de producció depenen de l'especialitat odontològica. Per a un dentista generalista que realitza en la seva consulta pràcticament totes les especialitats podem establir les següents categories de producció:

- Pròtesi removible. S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les despeses enterament atribuïbles a la producció de pròtesis removibles (pròtesi completa, pótesis parcial removible, fèrules de descàrrega, etc. )
- Pròtesi fixa. S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les despeses enterament atribuïbles a la producció de pròtesis fixes (corones, ponts, veneers ceràmiques, corones i ponts sobre implants (en aquest cas es registren dins d'aquesta categoria el que ens cobra el protèsic i també els aditaments protèsics (pilars, cargols, etc.) que ens factura la casa d'implants, etc.)
- Implants. S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les despeses enterament atribuïbles a la producció d'implants (implant, pilar de cicatrització, etc.)
- Endodòncia. S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les despeses enterament atribuïbles a la producció d'endodòncies.
- Odontologia conservadora. S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les despeses enterament atribuïbles a la producció d'obturacions, etc.
- Cirurgia. S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les despeses enterament atribuïbles a la producció d'extraccions, exodòncies quirúrgiques, cirurgia preprotetica, etc.)
- Totes les categories. S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les despeses no enterament atribuïbles a una determinada categoria de producció o comunes a totes elles (per exemple els guants d'un sol ús, els ejectors de saliva, els tovallons, el salari de les auxiliars, el material d'oficina, etc.)

En funció de les característiques de la nostra activitat, de les necessitats d'anàlisi, etc. crearem noves categories o n'eliminarem d'altres per ajustar-nos a la nostra problemàtica. No és més que una classificació que, com totes les classificacions, és arbitrària i que té com a objectiu facilitar l'anàlisi.

Tota despesa pot atribuir-se també a una determinada CATEGORIA DE DESPESA. Normalment s'utilitzen les categories comptables clàssiques, les determinades pel pla general comptable que marca la legislació del país, però també poden variar-se en funció de les nostres necessitats:

- MATERIAL FUNGIBLE (V)
- TALLER DE PRÒTESI (V)
- SALARIS I DESPESES SOCIALS (Seguretat social, etc.) (F).
- REPARACIONS I MANTENIMENT (V)
- SUBMINISTRAMENTS (Gas, aigua, electricitat, telèfon, etc.) (F).
- DESPESES DE GESTIÓ E INFORMÀTICA. (F)
- DESPESES FINANCERS (Descomptes per pagament amb targeta, interessos bancaris, etc.) (F)
- LLOGUER I CÀRREGUES DEL LOCAL (IBI, administrador de la finca, despeses comunitàries, etc.)
- HONORARIS I PRIMES (V). Són diners pagats al personal i a col·laboradors en funció de la seva producció i altres paràmetres mesurables. Diversa en funció de l'activitat econòmica de l'empresa.
- CURSOS, CONGRESSOS, LLIBRES, SUBSCRIPCIONS A REVISTES, etc. (F)
- COTITZACIONS PROFESSIONALS I CÀRREGUES SOCIALS PERSONALS (Autònoms, quotes a col·legis professionals, etc. ) (F)

Aquestes despeses poden ser classificades al seu torn en despeses fixes, en despeses variables i en amortitzacions. Una DESPESA FIXA és aquella que no varia en funció de l'activitat econòmica o productiva. Un exemple seria el salari de les auxiliars. És igual que produïm més o menys, els salaris ni s'incrementen ni disminueixen. Una DESPESA VARIABLE és aquella que varia en funció de l'activitat econòmica o productiva. Un exemple seria el material fungible. Com més produïm, més gastem en material.

Finalment, una despesa pot ser considerada com a amortitzable o no. És a dir, que els diners que desemborsem per adquirir un determinat bé o servei pot considerar-se una inversió o una despesa. Una regla pràctica és considerar si el que acabem de comprar ens dura més d'un any. En cas afirmatiu serà necessari amortitzar la despesa en un, cinc, deu anys o el període de temps que considerem que el bé durarà.